Doble perspectiva
Doble perspectiva
Ahir vaig
participar en el primer Sketchakucha. Va ser una experiència molt maca, de la
que en vaig tenir la perspectiva d’espectador i de participant. Va ser molt interessant
sentir com vivien els companys la seva relació amb el dibuix. Primer els que
havien organitzat un curs, amb ganes d’escriure històries gràfiques del barri.
A continuació la Margot, que ens va transmetre com n’estava de contenta en
veure com progressa la seva habilitat amb el dibuix ràpid en directe. Després, la Montse ens va explicar com li
havia ajudat el dibuix a passar moltes hores en les sales d’espera que la vida
li havia obligat a visitar. I després em va tocar a mi, que vaig compartir l’entreteniment
d’un quadern d’estiu, fet a l’agost a un poble de la Costa Brava. Tots varem
fer l’esforç de limitar la presentació als sis minuts que exigia el joc. Déu n’hi do, per ser la primera vegada! En acabar, bon
ambient, algunes preguntes del públic, alguns comentaris, suggeriments per
fer-ho millor la propera vegada i satisfets per haver compartit la nostra
afició d’una altra manera. En definitiva, molt content d’haver-hi participat.
Gràcies per organitzar-ho i gràcies per venir a veure-ho. Una gran idea.
participar en el primer Sketchakucha. Va ser una experiència molt maca, de la
que en vaig tenir la perspectiva d’espectador i de participant. Va ser molt interessant
sentir com vivien els companys la seva relació amb el dibuix. Primer els que
havien organitzat un curs, amb ganes d’escriure històries gràfiques del barri.
A continuació la Margot, que ens va transmetre com n’estava de contenta en
veure com progressa la seva habilitat amb el dibuix ràpid en directe. Després, la Montse ens va explicar com li
havia ajudat el dibuix a passar moltes hores en les sales d’espera que la vida
li havia obligat a visitar. I després em va tocar a mi, que vaig compartir l’entreteniment
d’un quadern d’estiu, fet a l’agost a un poble de la Costa Brava. Tots varem
fer l’esforç de limitar la presentació als sis minuts que exigia el joc. Déu n’hi do, per ser la primera vegada! En acabar, bon
ambient, algunes preguntes del públic, alguns comentaris, suggeriments per
fer-ho millor la propera vegada i satisfets per haver compartit la nostra
afició d’una altra manera. En definitiva, molt content d’haver-hi participat.
Gràcies per organitzar-ho i gràcies per venir a veure-ho. Una gran idea.
Llorenç Serrahima
