De les seves obres cal esmentar: la Mútua Metal·lúrgica; el grup d’habitatges de la ronda del Guinardó; els tallers de La Vanguardia; l’escola Thau; la Clínica Augusta; el parc de la Creueta del Coll, a Barcelona; l’edifici Destino, a Badalona; l’escola Garbí, a Esplugues de Llobregat; l’escola Sant Jordi, a Pineda; el bloc Martí l’Humà, a Sabadell; l’escola Catalunya, a Sant Adrià de Besòs; el conjunt Friedrichstadt, a Berlín; la seu de Nestlé, a Esplugues de Llobregat, i els habitatges de la Kochstrasse de Berlín i de la Vila Olímpica de Barcelona. Guanyà nombrosos premis FAD. Fou professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona; en fou el director del 1977 al 1980, i hi dugué a terme una reactivació profunda.

Prengué part en empreses de tipus cultural, la més destacada de les quals és la seva aportació a l’editorial Edicions 62, de la qual fou president del 1975 al 1999. Del 1980 al 1988 fou president de la Fundació Joan Miró de Barcelona. Del 1991 al 1994 fou regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. L’any 2003 fou elegit president de l’Ateneu Barcelonès, càrrec que ocupà fins el 2011.

Inspirà la política urbanística duta a terme per l’ajuntament, i la seva intervenció fou decisiva en els projectes desenvolupats per als Jocs Olímpics del 1992, molt especialment en la renovació de la façana marítima de la ciutat, que inclou el disseny de la Vila Olímpica.

Publicà diversos assajos sobre arquitectura i rebé un gran nombre de distincions. Fou membre honorari de diverses institucions acadèmiques internacionals. L’any 2011 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura del CoNCA a la trajectòria professional i artística, el 2013 amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i el 2018 amb la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona. L’any 2021 donà el seu fons documental a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

(font: pàgina web de l’Agència de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya)