Any Antoni Tàpies

100 anys del naixement d’Antoni Tàpies

Antoni Tàpies i Puig (Barcelona, 1923-2012) va ser un artista plàstic la producció del qual ocupa un lloc central en l’art de la segona meitat del segle XX. Si bé se l’ha etiquetat sovint d’informalista i d’abstracte, aquesta noció no és del tot exacta: el seu discurs s’inscriu en la voluntat d’una nova generació d’artistes que, a finals de la dècada de 1950, buscaven altres formes de representar la realitat.

Tàpies va centrar la seva atenció en l’experimentació amb materials diversos, que li permetien evocar la realitat no des d’un naturalisme que depenia de l’habilitat representativa, sinó des de la força suggerent de la matèria a través de formes i textures. A la dècada de 1940, les seves obres amb papers, cartons, cordes, arròs, fils i filferro prefiguraven les anomenades pintures matèriques, superfícies opaques amb aparença de mur, fetes amb pols de marbre barrejat amb pigments d’una gamma de colors limitada, amb les que va arribar a la maduresa del seu art i va irrompre en els cercles artístics internacionals a mitjan dècada de 1950. La constant exploració de les propietats expressives dels materials travessa els més de seixanta anys de la seva trajectòria artística, en els que va treballar amb palla, fusta, roba, objectes, terra xamotada, bronze, vernissos, goma-escuma, planxes metàl·liques, tèxtils sintètics, amb la tècnica de l’aerosol, i d’altres.

Antoni Tàpies entenia l’art com un mitjà a través del qual produir un xoc, una reacció a l’espectador amb la intenció de convidar-lo a descobrir alguna cosa essencial en les coses primeres, naturals i ordinàries. Conscient que l’art és una ficció, un joc en el qual l’artista i l’espectador es presten voluntàriament, buscava comunicar una sèrie de preocupacions: el valor de les accions quotidianes; la necessitat de crítica, de reflexió i de posicionament polític; o la presència del dolor i de la mort en la vida. Tàpies va mantenir intacte l’instint que el va portar, al principi de la seva trajectòria, a buscar noves formes per captar la realitat i mostrar-la amb tota la seva cruesa, sense filtres ni veladures.

Al llarg de la seva extensa trajectòria artística, Tàpies es va consolidar com un referent de modernitat i d’avantguarda a escala nacional i internacional. Amb la seva obra i els seus escrits va posicionar-se en la lluita antifranquista, en la defensa dels drets humans, en la crítica a l’etnocentrisme europeu, i en la necessitat d’acció davant l’emergència ecològica. La visió de Tàpies, per tant, va traspassar el seu temps. El seu compromís amb la societat i el seu esperit innovador, transgressor i humanista connecta directament amb la realitat actual de la nostra societat. Molts dels aspectes que va plantejar a la seva obra i pensament són ben presents i molts dels reptes que va proposar encara no s’han resolt. Són aspectes universals que fan referència a l’essència humana, com ara el medi ambient, la cultura i la llengua, les polítiques socials, els drets humans, la mística i l’espiritualitat, etc. És per tot aquest bagatge que estem parlant d’una obra que ens continua interpel·lant i que és absolutament vigent. L’ideari de Tàpies és ben viu a la seva obra i l’Any Tàpies ens convida a explorar-lo.

(font: pàgina web de l’Agència de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya)